La llum de l'ombra: [pensamentos] religion

MARÉ VAZANTE

(by Antonio Juraci)

Plantado em frente ao rio vive o menino
olhando a vida a bubuiar nas águas
junto a detritos, jet skis, tralhotos
e a insensatez dos filhos de Tupã.

Esse menino de cabelos brancos
com pegadas do tempo sobre a face,
tem um olho retido no passado
e o outro atento às cores do amanhã.

Com talas de arumã tece o roteiro
do humano caminhar entre internautas,
matintas, burocratas, lobisomens

e em sítios virtuais cultiva sonhos,
planta amizades, sepulta ilusões
e espera, estoicamente, o anoitecer.

***

UM LADO "CATALÀ"

Ets dins la llum que em mostra l'esperança
d'uns sentiments, encesos d'il·lusions.
Sobto al pensar poruc, de la mancança
que et sent distant, absent de tants petons...

No sé el camí que em marca la drecera
ni puc cercar de ple la serenor.
Vogo en un mar traçat per la quimera
del desconhort; perduda, sens timó.

Molts cops t'he dut amb mi, dins la meva ombra
i, simplement preveia el teu futur.
Avui, la llum s'apropa a la penombra;

puix el camí s'acaba, sense tu.
Ets dins la llum encesa d'agonia;
ets el batec que em manca cada dia.

SEDUCCIÓ

Els ulls en la falena que circumvola
la llum de la cambra: res més
no m’afecta de tot allò que m’envolta.
Encara que tu, a frec, estàs com distant
en una llunyania sense fi, mentre
evoco, no sé per quin engany,
la bella faula de la teva adolescència,
dolça violència que desfà la trama
de la teva vida, teixint-ne una altra
més inquieta i brillant. Així, una nova
gràcia sembla néixer-te, felicitat
de les coses que no moren, brillant
so on precipita tota aflicció
i només enfureix el vent de la
memòria. El crepuscle deixa
un rastre de foc en les parets i tu li ofrenes
el rostre que resplendeix completament
com quan en el verd dels trèvols
brillava el sol de biaix i els teus vestits
semblaven encendre’s damunt teu.

18 de abril de 2025

[pensamentos] religion

Nenhum comentário: